Estàvem tan contents....
Estàvem tan contents..... Començàvem els millors mesos al col·legi... Setmana Santa, festes esportives, col·legials, sortides de fi de curs, etc. i de cop i volta tot es paralitza.
La mare i el pare comencen a treballar des de casa, a nosaltres no es deixen sortir per a res, els carrers estan deserts i només es veu a la gent passejant amb els seus gossos i gairebé tothom amb mascaretes i guants. Tot és surrealista. Costa d'entendre que està passant.
Al matí, quan em desperto penso si aquesta situació és real o ha estat un somni, però de seguida me n'adono que serà un altre dia com la resta.
Gràcies a Déu, tota la meva família estan bé, però pateixo per la gent gran i sobretot pels meus avis que estan sols i viuen lluny de mi.
Ens diuen que tothom ens hem de contagiar, molts de nosaltres possiblement ja hem passat la malaltia sense símptomes i som immunes, uns altres porten el virus però no el desenvolupem, i uns altres l'hauran de passar.....
També hem vist com aquesta malaltia afecta molt més a la gent gran, doncs, si tothom l'hem de passar? Que serà de la nostra gent gran?
Ja han mort moltíssimes persones... Quantes més han de morir?
Desitjo que tot això passi aviat i que trobin alguna vacuna o medicament que pugui curar aquesta pandèmia com més aviat millor.
By Ariadna Pardell and checked by Eva Arcarons
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada