Entrevista a una metgessa
Hola, soc l’Eva i avui vinc amb una entrevista molt especial, ja que parlarem amb una metgessa que ha encara s’està recuperant del Covid-19. Ella ha ajudat a un CAP de Balaguer, junt amb molta més gent. Us recomano que la llegiu, perquè ens explica moltes coses interessants i importants per la nostra salut.
1. Com porteu el tema del COVID-19 al lloc on treballes, segurament bastant agobiats?
Jo encara estic de baixa laboral.
Al principi teníem por, por d’infectar-nos, por de l’abast que tindria la situació, por de no saber actuar de la millor manera, donat que teníem poca informació i molt canviant tot sovint.
Ràpidament ens vam organitzar i la disponibilitat de tothom per ajudar ha estat sempre molt bona. Crec que l’equip està actuant amb molta professionalitat i companyerisme, i és d’agrair, al temps que afavoreix un bon clima de treball. També hi ha moments de fer broma per disminuir la tensió i riure una mica.
La població també ajuda molt, amb la seva col·laboració en material i prudència en la visita assistencial presencial.
També hem sentit moments de ràbia i tristor, especialment quan va morir un company nostre per aquest virus.
2. Com et sents ajudant a la gent i salvant tantes vides?
La meva feina i vocació consisteix a acompanyar les persones en el seu camí de vida, i mirar d’ajudar-les a sortir endavant quan tenen algun problema de salut. Això m’apassiona i també m’ajuda a mi, en el meu creixement personal. Em considero una privilegiada i en dono gràcies.
En aquests dies he viscut, també, la part de risc que té, que, tot i saber-ho, crec que no n’havia estat mai tan conscient.
3. Tu que has estat confinada en una habitació sola i, a més a més, tenint el virus. Creus que t’ha afectat? Ha canviat alguna cosa del teu dia a dia?
L’experiència d’estar aïllada en una habitació durant unes setmanes ha estat un gran aprenentatge. He tingut molt temps per pensar: per agraïr l’aturada, per maleïr-la, per apreciar allò realment important per mi, com per exemple el contacte amb els altres, el mostrar que t’estimes els altres, temps per aprendre a estar sola, per sentir la por a la incertesa, la malaltia o la mort, i empatitzar amb els meus pacients. També temps per sentir el rebuig i la por al contacte dels altres pel fet de ser “Covid positiu”. Temps per meditar, pregar i atançar-me a Déu i deixar que m’acaroni. Temps per sentir l’amor i afecte de familars i amics, gràcies a la tecnologia. Temps per llegir o dansar, que també alimenta l’esperit...temps per viure experiències que, en el dia a dia, poc puc gaudir.
I tant que m’ha canviat! Tot el que anem vivint ens va modelant...
I m’ha fet bé, per què m’ha canviat la mirada.
4. Ja que has viscut l’experiència de més a prop, què en penses d’aquesta situació?
Tota vivència de malaltia té una part dura i solitària. Encara que t’acompanyin, el camí el fa un mateix. Amb aquesta malaltia, s’agefexi un plus de tensió pel fet de la incertesa en la seva evolució i maneig terapèutic, que et fa sentir més vulnerable. Si afegeixes el fet que la família no pot estar a prop, el camí es fa més costerut. Tot un repte!
Com a professional, ens cal entendre i saber acompanyar enmig d’aquest panorama, i no és gens fàcil.
5. Has tingut algun moment per reflexionar sobre tot el que esteu fent i aportant? Si és així, què en penses?
Crec que el món sanitari s’ha volcat sencer per ajudar a millorar la salut de les persones, amb més o menys fortuna, sacrificant moltes situacions personals en bé dels pacients i enfrontant les pròpies pors.
Per altra banda, el coneixement científic mundial s’ha posat a l’abast de tots els professionals per tal que es pugui treballar millor. És meravellós.
M’emociona veure aquesta entrega tan massiva per un bé comú, i em fa pensar que tots formem part d’un tot, que ens necesssitem, i que aquesta força és tan potent pel bé, que espero no ho oblidem.
També penso que cal cuidar als cuidadors, i acompanyar-los en aquestes vivències tan intenses, i, a vegades, dures.
6. Saps si tornarà a la normalitat? Més o menys, quan?
Crec que tardarem molt temps a tornar a la normalitat, mesos o anys. Ens caldrà anar amb protecció una bona temporada. A la feina, ens haurem de reinventar, perquè la nostra feina es basa en el contacte físic i emocional, i aquest contacte físic no es podrà realitzar com fins ara...
7. Com creus que ho estan fent els polítics? Estàs d’acord amb el que diuen?
Els polítics s’han vist sorpresos igual que la població general. Considero que no ens han cuidat, no han fet cap previsió del que havia de venir, tot i que sé que és difícil fer-ho. Fins i tot tenint el problema a sobre, no es posen d’acord, o es contradiuen... sincerament, sort dels professionals i la població que ens hem mogut tot el que hem pogut.
8. Quines recomanacions hem de seguir si volem sortir al carrer? (mascaretes...)
S’hauria de portar mascareta, rentar-se bé les mans, amb aigua i sabó, abans de sortir i en arribar. Si s’ha de tocar alguna cosa fora de casa, millor fer-ho amb guants. El virus aguanta en les superfícies, però depenent del material, dura més o menys. Mirar de gaudir de la sortida, no anar amb por, encara que calgui prendre algunes precaucions.
9. Ens vols donar algun missatge/opinió (el que sigui)
Crec que amb aquest virus, ha vingut una crisi sanitària i econòmica mundial, que espero ens serveixi per qüestionar el model de vida que hem anat portant fins ara, moltes vegades insostenible, individualista i superficial. Espero que ens serveixi a tots, per obrir els ulls, aprendre a valorar el que realment és important i cuidar-ho, per tal que el món sigui un lloc millor on viure.
Cal destacar l’empatia que té amb els malalts i malaltes. Remarcar els missatges que ens vol transmetre, com per exemple: l’important que és cuidar-nos. I per acabar, també hem de fer cas a tot el que diu i sobretot seguir les recomanacions que ens donen les persones professionals sanitàries.
Fins aquí l’entrevista, gràcies a l’Eva Miquel, la metgessa. I esperem que s’acabi de recuperar. Moltes gràcies.
1. Com porteu el tema del COVID-19 al lloc on treballes, segurament bastant agobiats?
Jo encara estic de baixa laboral.
Al principi teníem por, por d’infectar-nos, por de l’abast que tindria la situació, por de no saber actuar de la millor manera, donat que teníem poca informació i molt canviant tot sovint.
Ràpidament ens vam organitzar i la disponibilitat de tothom per ajudar ha estat sempre molt bona. Crec que l’equip està actuant amb molta professionalitat i companyerisme, i és d’agrair, al temps que afavoreix un bon clima de treball. També hi ha moments de fer broma per disminuir la tensió i riure una mica.
La població també ajuda molt, amb la seva col·laboració en material i prudència en la visita assistencial presencial.
També hem sentit moments de ràbia i tristor, especialment quan va morir un company nostre per aquest virus.
2. Com et sents ajudant a la gent i salvant tantes vides?
La meva feina i vocació consisteix a acompanyar les persones en el seu camí de vida, i mirar d’ajudar-les a sortir endavant quan tenen algun problema de salut. Això m’apassiona i també m’ajuda a mi, en el meu creixement personal. Em considero una privilegiada i en dono gràcies.
En aquests dies he viscut, també, la part de risc que té, que, tot i saber-ho, crec que no n’havia estat mai tan conscient.
3. Tu que has estat confinada en una habitació sola i, a més a més, tenint el virus. Creus que t’ha afectat? Ha canviat alguna cosa del teu dia a dia?
L’experiència d’estar aïllada en una habitació durant unes setmanes ha estat un gran aprenentatge. He tingut molt temps per pensar: per agraïr l’aturada, per maleïr-la, per apreciar allò realment important per mi, com per exemple el contacte amb els altres, el mostrar que t’estimes els altres, temps per aprendre a estar sola, per sentir la por a la incertesa, la malaltia o la mort, i empatitzar amb els meus pacients. També temps per sentir el rebuig i la por al contacte dels altres pel fet de ser “Covid positiu”. Temps per meditar, pregar i atançar-me a Déu i deixar que m’acaroni. Temps per sentir l’amor i afecte de familars i amics, gràcies a la tecnologia. Temps per llegir o dansar, que també alimenta l’esperit...temps per viure experiències que, en el dia a dia, poc puc gaudir.
I tant que m’ha canviat! Tot el que anem vivint ens va modelant...
I m’ha fet bé, per què m’ha canviat la mirada.
4. Ja que has viscut l’experiència de més a prop, què en penses d’aquesta situació?
Tota vivència de malaltia té una part dura i solitària. Encara que t’acompanyin, el camí el fa un mateix. Amb aquesta malaltia, s’agefexi un plus de tensió pel fet de la incertesa en la seva evolució i maneig terapèutic, que et fa sentir més vulnerable. Si afegeixes el fet que la família no pot estar a prop, el camí es fa més costerut. Tot un repte!
Com a professional, ens cal entendre i saber acompanyar enmig d’aquest panorama, i no és gens fàcil.
5. Has tingut algun moment per reflexionar sobre tot el que esteu fent i aportant? Si és així, què en penses?
Crec que el món sanitari s’ha volcat sencer per ajudar a millorar la salut de les persones, amb més o menys fortuna, sacrificant moltes situacions personals en bé dels pacients i enfrontant les pròpies pors.
Per altra banda, el coneixement científic mundial s’ha posat a l’abast de tots els professionals per tal que es pugui treballar millor. És meravellós.
M’emociona veure aquesta entrega tan massiva per un bé comú, i em fa pensar que tots formem part d’un tot, que ens necesssitem, i que aquesta força és tan potent pel bé, que espero no ho oblidem.
També penso que cal cuidar als cuidadors, i acompanyar-los en aquestes vivències tan intenses, i, a vegades, dures.
6. Saps si tornarà a la normalitat? Més o menys, quan?
Crec que tardarem molt temps a tornar a la normalitat, mesos o anys. Ens caldrà anar amb protecció una bona temporada. A la feina, ens haurem de reinventar, perquè la nostra feina es basa en el contacte físic i emocional, i aquest contacte físic no es podrà realitzar com fins ara...
7. Com creus que ho estan fent els polítics? Estàs d’acord amb el que diuen?
Els polítics s’han vist sorpresos igual que la població general. Considero que no ens han cuidat, no han fet cap previsió del que havia de venir, tot i que sé que és difícil fer-ho. Fins i tot tenint el problema a sobre, no es posen d’acord, o es contradiuen... sincerament, sort dels professionals i la població que ens hem mogut tot el que hem pogut.
8. Quines recomanacions hem de seguir si volem sortir al carrer? (mascaretes...)
S’hauria de portar mascareta, rentar-se bé les mans, amb aigua i sabó, abans de sortir i en arribar. Si s’ha de tocar alguna cosa fora de casa, millor fer-ho amb guants. El virus aguanta en les superfícies, però depenent del material, dura més o menys. Mirar de gaudir de la sortida, no anar amb por, encara que calgui prendre algunes precaucions.
9. Ens vols donar algun missatge/opinió (el que sigui)
Crec que amb aquest virus, ha vingut una crisi sanitària i econòmica mundial, que espero ens serveixi per qüestionar el model de vida que hem anat portant fins ara, moltes vegades insostenible, individualista i superficial. Espero que ens serveixi a tots, per obrir els ulls, aprendre a valorar el que realment és important i cuidar-ho, per tal que el món sigui un lloc millor on viure.
Cal destacar l’empatia que té amb els malalts i malaltes. Remarcar els missatges que ens vol transmetre, com per exemple: l’important que és cuidar-nos. I per acabar, també hem de fer cas a tot el que diu i sobretot seguir les recomanacions que ens donen les persones professionals sanitàries.
Fins aquí l’entrevista, gràcies a l’Eva Miquel, la metgessa. I esperem que s’acabi de recuperar. Moltes gràcies.
Eva Arcarons
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada