El punt de vista d'una infectada de Covid-19
Hola a tots, avui he tingut l'ocasió de poder fer una entrevista a una familiar que ha viscut el coronavirus en primera persona i ens explicarà com ho ha viscut.
A: Hola Marta! M’agradaria fer-te una entrevista on ens expliquis el teu procés d’estar infectada del coronavirus. Et sembla bé?
M: Cap problema. Encantada d’ajudar-te.
A: Com va començar tot? Com te’n vas adonar que estaves infectada?
M: Tot va començar uns dies abans del confinament, quan vaig anar a treballar i aquell mateix dia per la tarda tenia molt mal de cap i estava molt cansada. El dia següent em vaig despertar amb febre, exactament amb 37,5, tos i molt mal de cap.
A: Que vas fer després de estar així? Vas anar al metge?
M: Com que la febre anava augmentant fins arribar a 39, vaig decidir trucar al 061, que es el telèfon de consulta. Ells em van dir que tenia els símptomes de la Covid i segurament estava infectada.
A: Quines mesures vas tindre que complir?
M: Primer de tot, havia d’aïllar-me a l’habitació sense poder tenir contacte directe amb la meva família que viu al mateix pis. No podia sortir de l’habitació, i quan el meu home em portava el menjar, 10 minuts abans havia de ventilar l’habitació i posar-nos mascareta els dos perquè així evitar que ell s’infecti. Però havíem de tenir el menor contacte possible. Em van dir que havia d’estar 1 setmana i mitja sense sortir de l’habitació.
A: El metge et va prescriure algun medicament en concret?
M: Em van dir que necessitava molt descans, molta hidratació i analgèsics, com el paracetamol.
A: Com ha estat la teva recuperació?
M: Ha estat molt lenta. La febre baixava cada dia alguna dècima, però la dificultat de respirar i la tos, van durar gairebé dues setmanes.
A: Com ho has portat emocionalment?
M: La veritat es que ha estat dur perquè m’he sentit molt sola aïllada allí a l’habitació sense poder sortir, ni parlar cara a cara amb la família. Però per mi el més dur ha estat que arrel d’haver mantingut contacte mínim amb el meu home, s’infecti i hagi passat per el mateix procés que el meu.
A: Doncs ara espero que estigueu tots bé i desitgem que s’acabi això ràpid. I finalment, dir-te que moltes gràcies per haver compartit amb mi aquesta experiència.
M: Gràcies a tu. Fins aviat.
A: Hola Marta! M’agradaria fer-te una entrevista on ens expliquis el teu procés d’estar infectada del coronavirus. Et sembla bé?
M: Cap problema. Encantada d’ajudar-te.
A: Com va començar tot? Com te’n vas adonar que estaves infectada?
M: Tot va començar uns dies abans del confinament, quan vaig anar a treballar i aquell mateix dia per la tarda tenia molt mal de cap i estava molt cansada. El dia següent em vaig despertar amb febre, exactament amb 37,5, tos i molt mal de cap.
A: Que vas fer després de estar així? Vas anar al metge?
M: Com que la febre anava augmentant fins arribar a 39, vaig decidir trucar al 061, que es el telèfon de consulta. Ells em van dir que tenia els símptomes de la Covid i segurament estava infectada.
A: Quines mesures vas tindre que complir?
M: Primer de tot, havia d’aïllar-me a l’habitació sense poder tenir contacte directe amb la meva família que viu al mateix pis. No podia sortir de l’habitació, i quan el meu home em portava el menjar, 10 minuts abans havia de ventilar l’habitació i posar-nos mascareta els dos perquè així evitar que ell s’infecti. Però havíem de tenir el menor contacte possible. Em van dir que havia d’estar 1 setmana i mitja sense sortir de l’habitació.
A: El metge et va prescriure algun medicament en concret?
M: Em van dir que necessitava molt descans, molta hidratació i analgèsics, com el paracetamol.
A: Com ha estat la teva recuperació?
M: Ha estat molt lenta. La febre baixava cada dia alguna dècima, però la dificultat de respirar i la tos, van durar gairebé dues setmanes.
A: Com ho has portat emocionalment?
M: La veritat es que ha estat dur perquè m’he sentit molt sola aïllada allí a l’habitació sense poder sortir, ni parlar cara a cara amb la família. Però per mi el més dur ha estat que arrel d’haver mantingut contacte mínim amb el meu home, s’infecti i hagi passat per el mateix procés que el meu.
A: Doncs ara espero que estigueu tots bé i desitgem que s’acabi això ràpid. I finalment, dir-te que moltes gràcies per haver compartit amb mi aquesta experiència.
M: Gràcies a tu. Fins aviat.
by Andrea Saiz and corrected by Pau Torà
Comentari de la Paula Santos: Després d’haver-li prestat atenció al text, he pogut valorar tot allò que pot dependre completament dels nostres actes, i que simplement mantenint una distancia mínima de 2 metres o seguir amb les pautes higièniques recomanades, podem arribar fins i tot a salvar vides.
ResponEliminaNo descarto la part emocional que pateixen tant malalts com metges, que estan donant el màxim d’esforç possible i que s’estan convertint en un gran exemple per a tots.
La situació més extrema i més penosa d’aquest pandèmia és la mort de l’infectat sense la presència de cap familiar o amic, i de retruc, el patiment d’aquests familiars i amics que ni acompanyen al malalt, ni s’acomiaden d’ell, ni poden celebrar un enterrament.
Del virus no s’ha de tenir por, sinó respecte i prudència.